La tercera lliçó – Dijous 28 de juny 2012

Convocatòria de la tercera lliçó

Aquest dijous, de 8 a 9 al vespre tornem a obrir les portes de l'escola de respiració, moviment i integració estructural, ermie, a Av. Príncep d'Astúries 21, local 4 per aprendre a respirar més plena i lliurement. Fins a finals de juliol cada dijous continuem oferint la possibilitat de desafiar els patrons restrictius que limiten la nostre respiració. Només cal que ens feu saber si voleu venir per a que podem preparar l'espai. No té preu. La respiració és una eina molt potent per fer molt més que simplement sobreviure. Vull que aquest espai sigui assequible per tothom disposat a trobar-se amb la forma que ha creat de relacionar-se amb l'entorn i ell/a mateix/a i introduir-hi una miqueta més de fluïdesa. Qui vol i pot, podrà fer una aportació de diner segons la seva voluntat i possibilitat.

De cara a la tercera lliçó

Sembla que aquest vespre n'hi ha moltes convocatòries. Entre elles la de la respiració de 8 a 9 a Av. Príncep d'Astúries 21, local 4. Es prega confirmar assistència. Per ara he enviat un missatge al Conseller Mas Colell per a que també pugui practicar una mica: 

Benvolgut Sr. Conseller Mas-Colell, 

Vaig veure ahir les seves contribucions al documental “El futur era de tots” emès al programa sense ficció de tv3. Donat la serietat de la situació col•lectiva, sento que és la meva obligació com ciutadana catalana dirigir-me a vostè com responsable d’una àrea important del govern electe per representar el conjunt del ciutadans. Em faig càrrec de que la seva tasca a aquests moments és molt complex i que és difícil saber cap a on tirar per treure el país de la crisi. 

Li prego, si us plau, miri el programa sencer ja que senyala molt clarament la direcció que permet sortir de l’embolic en el que ens trobem col•lectivament: la solució es troba a una redistribució de la riquesa. Les polítiques de Brasil dirigides cap a aquest fi donen una exemple de com fer-ho sense perjudicar a ningú i poden adaptar-se a les condicions del nostre país. 

No esperi ni un dia més per anunciar que reconeix la nocivitat del projecte Eurovegas i admeti la vergonya que sent per haver-lo considerat. Entenc que vostè se sent angoixat. És cert, la situació és angoixant. És tant seriosa que no ens podem permetre perjudicar el teixit social amb un projecte que suposa per les empreses autòctones el que el cranc americà suposa per les espècies pròpies de l’Ebro. 

La crisi és un resultat coherent d’una conducta contrària als mandats arquetípics d’una bona convivència que ara tenim prou coneixement per reconèixer. Serà possible sortir-nos-en només si adaptem la nostra conducta als valors que han afavorit el desenvolupament de la vida des dels seus inicis. El país està ple de gent creativa i amb ganes de treballar. Enfoqui els seus esforços en facilitar les condicions per aquestes persones i digui a Las Vegas Sands: “Moltes gràcies pel seu interès, però no els volem.” 

Prengui’s un moment per sentir l’interior del seu cos, un cop que ha espirat tot l’aire que surt fàcilment, sense prémer cap múscul per treure’n més. Hi ha prou aire al seu organisme per una estona i no és necessari inspirar de seguida. Estic segura que normalment no es dóna aquest moment perquè quant ho fa s’hi troba la tensió que acumula a dins del seu cos relacionada amb la angoixa de la situació actual i amb moltes altres del passat. Doncs, li prego, senti aquesta tensió i orienti-la cap al terra, la possibilitat de suport en el món material. Quan el seu cos li fa saber que necessita aire, obri’l des d’aquest lloc de tensió i deixi que la inspiració s’iniciï allí. D’aquesta manera la part del seu cos presa de l’angoixa pot experimentar la possibilitat de suport real al món material i d’una aportació d’energia nova, de moviment i de relació amb el món del qual forma part. D’aquesta manera tindrà més bones possibilitats per descobrir una via que per ara no veu. 

Atentament,

Brigitte Hansmann

La tercera lliçó – Dijous 28 de juny 2012

Hoy la sesión de respiración iba de activismo político: cómo respirar para sintonizar la respiración con los procesos de toda vida en todas partes; orientar las tensiones, los pensamientos, sentimientos etc. que interfieren con ello hacia el suelo, donde pueden encontrar apoyo en el mundo material; dejar que los movimientos de inspiración se inicien justo allí donde se encuentran estas tensiones, estos pensamientos y sentimientos en el cuerpo. De este modo pueden experimentar no sólo la sensación de apoyo real en el mundo material sino también de expansión en el espacio abierto de las potencialidades.

Dedicamos los 20 minutos de respiración en silencio a usar la atención hacia los movimientos respiratorios para permitir con pequeños ajustes en las relaciones entre las diferentes partes del cuerpo que los movimientos sean cada vez más fáciles, profundos, amplios y gozosos. La intención era que al menos las partes del mundo ocupadas por las personas que estuvimos estén alineadas con el bien común.