viernes, 13 de octubre de 2017

Moure lo inamovible

... a través de la respiració. (en castellà aquí)

Vida és moviment. Tot es mou. Fins i tot a la quietud mes profunda de la meditació està el fluir de la inspiració i la espiració, de la sang i de la informació en el sistema nerviós i a la xarxa d'aigua que s'esten a través de tot el cos. Només els patrons de tensió desenvolupats en circumstàncies traumàtiques interfereixen amb aquest moviment. Aparentment ens protegeixen contra l'impacte de lo pitjor de la situació, però ens mantenen encallats en el moment just abans d'aquest impacte. Són com un filtre a través del qual percibim el que passa moment a moment, sempre amb l'amenaça de l'impacte que està a punt de succeir. Pot ser un filtre generat per la nostra pròpia experiència o per la dels nostres pares o avis i l'absorbim a través del contacte en els primers anys de la vida o fins i tot ens arriba per via genètica. Redueix els moviments respiratoris al mínim imprescindible per a sobreviure. Sembla inamovible per l'amenaça del que pugui passar quan això es mogui.

Tenim aquí un mètode que ajuda a moure allò que sembla inamovible.

Fes la proba, i si et fa el pes, aplica-lo arreu, sempre que vulguis.

Nota els moviments de la teva respiració: quan deixes sortir l’aire amb l’espiració, es pot notar com el pes del cos reposa cap al terra i cap al centre del cos. Pren-t'hi un moment –res, un moment petit-, prou per constatar la sensació de que a sota del cos hi és el terra que el sosté, per apreciar aquest suport i descansar-hi un momentet.

Aleshores arriba el moment en el que necessites aire. Simplement obres i deixes entrar. Dóna’t temps per sentir com l’aire que entra al teu cos l’eixample. Quan ja estàs ple, deixa’l sortir de seguida. No l’aguantis. Nota com, una altre vegada, en deixar sortir l’aire amb l’espiració, descanses cap al centre del cos i cap al terra, constates i aprecies la presència del suport i, quan necessites aire, obres i el deixes entrar. I així respiració rere respiració.

És possible que en respirar així aparegui una sensació d’ofec. Objectivament estàs respirant més de lo normal, o sigui, segur que no t’estàs ofegant. És el registre al cos de totes aquelles parts que han estat ofegades durant tant de temps. Finalment els arriba l’aire que necessiten per viure i, de entrada, manifesten el seu malestar. Si no t’espantes i continues deixant-los participar en els moviments de la respiració, al cap d’una quantes respiracions el sistema nerviós es posarà al dia i la sensació s’equilibrarà.

És possible també que es mobilitzin emocions retingudes des de fa molt de temps o des d’aquest últims dies tan intensos. Si estàs en un entorn segur, deixa’ls fluir simplement. Si no, fes una cita amb elles per un moment concret avui mateix i procura’t un entorn segur, a soles o amb gent estimada. Lo important és continuar donant-te temps i espai per cadascun dels moviments respiratoris, incloent-hi el moment de repòs sobre la base de suport al final de la espiració.

Respirant d’aquesta manera pots sentir clarament que no hi ha separació enlloc. El teu cos, el terra que el sosté en el lloc concret de la Terra on et trobes, l’espai al teu voltant, l’aire que entra al cos i que hi surt, tot això és un continuo que compartim amb tots el altres ésser vius. Aquest espai infinit sí que és indivisible i no li cal cap llei per mantenir-lo unit. Qui fa servir la força per imposar el seu criteri damunt el dels altres es separa de l’experiència d’aquesta unió. No pot reconèixer que pertany al tot en les mateixes condicions que tothom. Ningú s’hi pot extreure. Nota la força i la sensació de cohesió que resideixen en aquest espai compartit.

Quan al final de l’espiració ja ha sortit tot l’aire que surt fàcilment, sense pressionar, només descansant cap al terra i cap al centre del cos, tenim accés a lo més profund de lo que som com éssers vius i a les bases de suport en el mon material del qual en som una part.  En aquest espai estem profundament connectats amb tothom. Cadascú és com és, tots som diferents, però en lo més profund com ésser viu, som tots iguals.

Quan camines, dempeus, seguts i estirats, sent la connexió d'aquest espai amb el terra i amb l'espai que t´'envolta. A través d'aquesta connexió, pots deixar fluir-hi els teus desitjos de pau i reconeixement, pots rebre suport i ajuda amb les teves dificultats i les emocions que comporten, pots enviar i rebre amor, joia i gratitud, pots demanar ajuda a la Terra i a l'espai obert, pots comptar amb el suport del planeta sencer per la teva resistència pacífica envers la injustícia. No hi ha fisures, aquesta connexió entre l'esser viu que ets i el mon del qual ets una part és indivisible.

Aquí pots imaginar, crear i cultivar el que vols aportar tu.


Brigitte Hansmann    Anàlisis de patrons arquetípics
    Ciències lingüístiques aplicades
    DFA Reconeixement de patrons somàtics
    Integració Estructural
    www.dfa-europa.com

CONVOCATÒRIA
Marató de silenci compartit
La convocatòria ha canviat:
cada dia de 17h a 19h

http://maratodesilenci.paisconscient.cat/home/

El dimecres i el dijous hi vaig anar entre les 8 i les 9.
També va ser maco.


No hay comentarios:

Publicar un comentario