Només quan aprenem a parlar tenim paraules que ens permeten tenir memòries que podem fer explícites. Però abans de que això sigui possible tenim un munt d’experiències que s’organitzen en el que s’anomena memòria implícita que queda registrada en el nostre cos. Constitueix la tonalitat emocional de rerefons de la nostra vida on tenen les seves arrels les creences que tenim respecte a com som, com és el món i què podem aconseguir a la vida.
Quan arribem al món, ens sintonitzem amb el nostre entorn, que sovint està dominat per experiències no resoltes dels nostres pares i avis que dominen l’ambient a casa. Una exploració a fons revela que sovint es tracta d’experiències col·lectives que dominen també l’ambient al nostre país i –mirant amb una perspectiva ampla- s’observa que fins i tot dominen l’ambient al món sencer. L’explotació desmesurada de la naturalesa, l’injustícia social, la violència a petita i gran escala i la manca generalitzada de cohesió social i de reconeixement de la interconnexió de totes les formes de vida en són símptomes. Actualment, la sensació d’impotència generalitzada davant els perills del covid19 i les mesures decretades per fer-hi front, sembla activar els registres a la memòria implícita en el cos de tothom.
Les sensacions relacionades amb experiències que heretem dels nostres pares i avis són massa grosses per poder metabolitzar-les nosaltres quan som petits. Es queden inscrites en els teixits del cos per sota el llindar de la consciència. Emeten vibracions que determinen una gran part de la nostra experiència i de les nostres actuacions, sense que ens n'adonem. Al llarg de la nostra vida ens porten a fer tota mena d’esforços per
mantenir-les fora de l’experiència conscient i per anar-nos-hi
sobreposant. Per més que ens esforcem, però, i per més be i més a fons
que aconseguim fer-lo, no desapareixen. Quan les sentim, ens semblen expressió d’alguna cosa personal nostra. No s’ens acudeix que poden ser manifestació d’una situació col·lectiva que demana una resolució.
Aprendre a reconèixer els patrons que tenen les seves arrels en la memòria implícita és l’essència del treball de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics per poder distingir el que pertany al passat del que és experiència del moment present i per poder continuar les etapes del desenvolupament que es varen quedar truncades degut a les experiències traumàtiques no reconegudes i no resoltes pròpies i de les generacions anteriors.
La comprensió –cognitiva i sensorial- de les formes com l’experiència s’organitza en el cos dona lloc a un estat de consciència dual que permet observar el flux de les sensacions que transcorren al cos. Si aconseguim afluixar la tensió que manté per sota el llindar de la consciència les sensacions que de petits no podíem tolerar, o si les nostres defenses baixen per alguna raó o una altra, aquestes sensacions afloren. Aleshores podem observar-les, discernir-les i identificar-les. Aquesta observació es possible perquè les parts adultes, amb la seva consciència desenvolupada, poden posar en perspectiva el flux de sensacions sense caure-hi. Així podem evaluar si allò que sentim realment pertany a la situació actual o si podria ser un reflex del passat. Sensacions que eren intolerables, es poden arribar a tolerar quan se sap que reflecteixen un registre del passat que –al menys en un tant per cent considerablement elevat- és responsable de la intensitat amb la que les sentim. Encara que la situación present s’hi sembla en alguns –o molts- aspectes, en reconèixer els contextos on les sensacions varen tenir el seu origen, arriba a ser possible entendre la seva intensitat i – amb sort- el que intenten comunicar per poder ocupar-nos de forma eficaç de procurar-nos allò que necessitem per restablir l’equilibri intern.
Si aquestes sensacions ens inunden, sense entendre què ens està passant, és fàcil que ens arrastren a reaccions de rebuig intensos, que fins i tot poden desencadenar reaccions de pànic i, a curt termini, produir dificultats per respirar... amb les manifestacions biofísiques i bioquímiques corresponents, o a reaccions histèriques que amplifiquen la intensitat encara més en un cercle viciós sense sortida. A mig i llarg termini generen condicions que esdevenen malalties. L’activació dels registres de la memòria implícita d’experiències traumàtiques pròpies a la primera infantesa o heretades dels pares i avis pot ser un factor que contribueix a desencadenar les reaccions excessives del sistema immunitari en les persones que pateixen les manifestacions més dures de la infecció amb covid19.
Amb la comprensió cognitiva i sensorial que aquestes sensacions tenen el seu origen a la memòria implícita és possible observar-les sense caure-hi i guanyar un marge de llibertat suficient com per ocupar-nos de permetre els moviments de la respiració. Així ni els pulmons ni el sistema nerviós pateixen grans alteracions. Ens permet mantenir la calma de manera que el sistema immunitari pot desenvolupar una resposta eficaç envers la malaltia sense caure en reaccions excessives ni deprimir-se sinó que pot protegir la nostra salut.
L’estat d’indefensió davant processos que ens sobrepassaven en molts casos és semblant a allò amb el que ens vam sintonitzar d’infant, a allò que vam heretar dels nostres pares i avis. Reconèixer les sensacions en el context on varen tenir el seu origen ens pot ajudar a baixar unes barreres que vam crear a la primera infantesa per protegir-nos contra la intensitat de les sensacions que els nostres pares i avis procuraven apartar de la seva consciència, però que la sensibilitat de la nena petita –o del nen petit- detectava sense filtres, transcorrent en el propi cos.
Sovint, el que vam arribar a fer al nostre cos per protegir-nos contra tot allò ens va impedir rebre l’amor dels nostres pares com l’hauríem necessitat. Ens va fragmentar i va aïllar parts de nosaltres que es varen quedar tancades a dins, separades del món, sense poder participar en el desenvolupament de la resta de la nostra persona. Malgrat estar apartades de la nostra consciència, des del rerefons influeixen en la tonalitat emocional de la nostra vida i irrompen amb plena força quan les nostres defenses baixen. De moltes maneres allò va determinar les nostres formes de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món en general. Va determinar les nostres formes de moure’ns a la vida. El procés de reconèixer aquestes barreres i d’ocupar-nos de baixar-les per permetre un contacte sensorial profund amb el nostre entorn pot durar anys.Té moltes facetes. Però embarcar-nos-hi i comprometre’ns amb l’ésser viu que som a recuperar la connexió perduda i rescatar les parts preses al patró de tensió habitual es pot fer en un moment.
En primer lloc es tracta de prendre consciència de com ens situem en relació a la nostra vida interior i al nostre entorn. És important no intentar abordar tota la problemàtica sencera per resoldre-la d’una vegada per totes sinó, moment a moment, enfocar l’atenció en sentir el suport del terra sota els nostres peus, la cadira on seiem, el llit on jaiem i donar-nos temps pels moviments respiratoris, un a un. Sobre tot en dies durs, que pot haver-hi durant aquest procés, dies quan sembla que no tenim forces per fer-hi front i que tot allò ens supera, aleshores més que mai, és important adonar-nos del que és real ara, al moment present, allò més immediat, el terra sota els peus i els moviments respiratoris i orientar-nos en relació amb la força gravitatòria per poder rebre amb tot el cos el suport del terra (de la Terra) i poder deixar fluir els moviments respiratoris amb la màxima llibertat. Així, encara que les mateixes històries de sempre van donant voltes al cap amb les mateixes sensacions de sempre, anem desenvolupant una part de la nostra consciència que fa les funcions d’observador. Ens ajuda a adonar-nos que són les mateixes històries de sempre amb les mateixes sensacions, que brollen de la memòria implícita instal·lada al nostre cos i que no són cap realitat absoluta. Potser les sensacions reflecteixen alguna cosa que va ser realitat en un moment donat de la nostra vida en unes circumstàncies concretes, però ni tan sols això és absolutament segur.
El que sí és cert al cent per cent és que les nostres facultats eren molt limitades en el moment quan allò es va quedar registrat a la memòria implícita i ens vam organitzar al voltant d'experiències amb significats que aleshores no podíem entendre. Ara tenim eines i recursos que aleshores ni tan sols en podíem imaginar. Ara tenim la capacitat de deixar aquelles històries de banda, un cop i un altre. Podem dir a les parts que s’aferren a aquestes històries que en un altre moment evaluarem si el que ens volen fer creure realment és així o no, i si va ser així en el passat, si encara ho és. El que és ara, volem posar la nostra atenció en el suport que és disponible ara; amb l'espiració volem orientar-nos cap a l'espai més fons del que som com ésser viu i deixar que s'hi iniciï el moviment de la inspiració per abastir-nos amb l'aire, el nodriment que està al nostre abast ara i aquí, amb el terra que ens sosté, la nostra base de suport en el món natural. Volem cultivar aquesta experiència sentida de la connexió amb la natura. En som una part. Hi pertanyem. Podem demanar a les parts que ens volen mantenir ancorats en les mateixes dinàmiques de sempre que, si us plau, afluixin una mica i ens ajudin a enfocar la nostra atenció al terra i als moviments de la respiració perquè així és molt més factible tenir curar de la nostre salut i de la dels altres.
Potser, ens adonem que ens havíem identificat amb experiències que en realitat eren del nostres pares o avis a la guerra o dictadura que varen determinar les seves vides. Quan podem deixar amb ells el que és seu, trobem una orientació nova en relació amb ells i amb la resta del món. Podem ser fills y nets, agraïts per poder aprendre de l’experiència dels que han vingut abans de nosaltres i per tenir les oportunitats que la vida ens ofereix ara. I podem aprendre a ser l'adult que sap procurar a les parts infantils allò que encara necessiten per acabar de desenvolupar-se.
Els registres a la memòria implícita pertanyen a experiències de la primera infantesa. L’infant depèn totalment de que la mare entén el que li passa. El sistema nerviós dels dos està enxarxat i, de fet, aquest enxarxament perdura tota la vida. Ens interconnecta amb totes les formes de vida arreu. Quan el nostre sistema nerviós madura i es creen les estructures necessàries per desenvolupar la consciència de ser un individu, un “jo”, les funcions receptives que vehiculen la percepció sensorial dels processos interns i de la relació amb l’exterior, passen a segon pla. Però a totes hores, de forma ininterrompuda, un munt d’informació viatja a través d’aquestes xarxes d’interconnexió entre l’individu i el seu entorn proper i llunyà. Determina un ampli ventall dels nostres comportaments. Encara que ens creiem que una cosa pertany a la nostra experiència personal i íntima, sovint es tracte de processos col·lectius i universals.
Exercitar la nostra percepció sensorial, ens permet discernir les sensacions que flueixen per la xarxa, ser la persona adulta que ajuda a l’infant a desenvolupar els aspectes que es varen quedar encallades al passat per tenir capacitat de resposta i alliberar-nos de la reactivitat pròpia dels patrons de conducta inconscients. És una tasca imprescindible per tots els que sentim el patiment de la Terra i volem tenir cura del trauma col·lectiu que la colpeja i ens colpeja a tots els que hi vivim. És una tasca important pel treball personal de cadascú i per la confluència del treball de tots plegats. En el nostre cos la xarxa s’estén des de les grans estructures superficials fins a l’interior dels nuclis de les cèl·lules en forma de l’organització cristal·lina líquida de l’aigua d’hidratació de tots els teixits. Ens converteix en antenes, receptores i emissores. Aquí teniu una petita eina per escoltar que us ajudarà a activar-la:
Percepció sensorial asseguts en cadira amb els peus a terra
© Brigitte Hansmann
Practicant de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics, autora dels llibres Con los pies en el suelo i Respirar con árboles, i de nombrosos articles publicats en revistes i blogs, analista de patrons arquetípics, traductora i estudiant i professora del Dharma
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.