viernes, 20 de septiembre de 2019

Una anàlisi arquetípica de l’objectiu independència

El poder de les paraules


Les paraules no només descriuen la nostra percepció de la realitat, també la creen. Un gran nombre de catalans reclamen la independència de Catalunya de l’Estat espanyol. Per justificat i comprensible que sigui el desig d’aquests catalans, mentre enfoquen l’objectiu independència, no hi ha gaire possibilitats d'arribar a bon port.

En primer lloc, la paraula independència no reflecteix el que volem realment els catalans que volem una república catalana. El que volem és sobirania, autodeterminació. És això el que hem de reivindicar. Si volem un pot de mel, hem d’intentar aconseguir un pot de mel. Si maldem per trobar un pot de melmelada de fruites cultivades a Vendelplà, és impossible aconseguir-lo, perquè  aquest lloc no existeix a la realitat.

Els fills s’independitzen dels pares, això és natural.  Per independitzar-se han de poder generar mitjans per finançar-se, han de valorar i agrair la vida i la cura que els pares els van donar i han de diferenciar-se d’ells, és a dir, han de fer valdre davant d’ells els seus objectius vitals, a diferència dels objectius que els pares tenen per a ells. Encara que, sent generosos en la interpretació del concepte, el primer i l’últim punt podrien ser aplicables, el d’enmig no ho és gens! Som capaços de generar els mitjans per autofinançar-nos i el projecte d’organització de la res publica catalana és ben diferent del d’Espanya. Però està clar que Espanya no ha donat la vida a Catalunya ni n’ha tingut cura, més aviat tot el contrari. En reivindicar la independència d’Espanya ens posem en una relació respecte a l’Estat espanyol comparable a la d’un fill respecte als pares. Però Catalunya no és fill, ni Espanya pare (ni molt menys mare)!

També les colònies s’independitzen dels estat que les van colonitzar. Una sèrie de fets farien encabir Catalunya dins la definició de colònia d’Espanya. Encara i així, des del punt de vista d’aquesta analista de patrons arquetípics, el reclam d’independència queda petit. Amb prou feines frega la superfície d’allò que volem.

Però la principal raó per la qual aspirar a la independència no pot portar-nos a bon port, és perquè no és possible ni desitjable. En un univers interdependent a totes les escales de magnitud, no hi ha cabuda per a res d’independent. La independència és un constructe mental sense correspondència a l’existència real. La solució  rau en tres lletres –t-e-r– que donen consistència i fluïdesa al  concepte d’independència per arribar a anomenar allò que és real: la interdependència.

Si som capaços d’inclinar-nos en reconeixement de la interdependència de tots el fenòmens, podrem aconseguir la sobirania i l’autodeterminació en la república catalana que desitgem, perquè aleshores estarem en consonància amb els camps de força major que regeixen el desenvolupament de la vida. El reconeixement de la interdependència és a l’arrel de molts aspectes característics de la identitat catalana: per exemple,  la creativitat de la gent de Catalunya, la seva capacitat d’integració d’altres cultures sense perdre la pròpia i la resiliència que els ha permès resistir tots els intents d’eliminar-la que els seus veïns han escomès al llarg dels segles. La coherència amb la realitat externa a gran escala i amb la realitat interna a petita escala, que resulta del reconeixement de la interdependència de tots els fenòmens, donaria a la intenció de crear una república catalana una força imparable que res té a veure amb l’onada destructiva creada per un terratrèmol. Aquesta coherència comporta una força creativa, constructiva i generativa que enriqueix la vida de tots.

El reclam es pot canviar fàcilment:  in – ter – dependència! Més difícil serà canviar el pensament i el sentiment de la gent d’on neix el càntic. Però precisament la tasca d’educació per fer entendre a la gent la importància d’invocar la sobirania i l'autodeterminació, que són pròpies del reconeixement de la interdependència, en comptes de corejar independència, generarà una força que nodrirà no només els que ja estem convençuts, sinó que n’atraurà d’altres que fins ara es miraven el moviment a favor de l’autodeterminació catalana amb escepticisme. Aquesta comprensió ens ajudarà a portar a terme els canvis necessaris tant a la vida interna de les persones individualment com en la vida pública i col·lectiva. Fins i tot podem arribar a ser punta de llança en els canvis urgents en el model de desenvolupament  que un grup de científics demana en un informe elaborat per les Nacions Unides per eradicar la pobresa i protegir el medi ambient.

El factor cohesiu que uneix les diferents agrupacions de la societat catalana en el seu reclam de sobirania i autodeterminació, de fet, és precisament el reconeixement de la interdependència d’on neix el nostre desig de crear una societat més justa. Només cal fer-lo explícit.

Mentre apuntem a la independència perseguim una quimera i soscavem el reconeixement de la interdependència que ens dona les forces necessàries per assolir el nostre objectiu real: la sobirania, l’autodeterminació. Enfocar la independència com  a objectiu és com tallar les nostres arrels dins la realitat que és interdependent. La interdependència ja la tenim, dona peu tant a la regularitat com a la creació de novetat en els processos de la natura. Les formes d’organització de la convivència humana no en són cap excepció. Celebrem-la, explorem les oportunitats que ens ofereix per crear la societat que volem, el món que volem, la forma de govern que volem, la forma de organització estatal que volem!

Brigitte Hansmann
Analista de patrons arquetípics i patrons somàtics i
diplomada en ciències lingüístiques aplicades

www.dfa-europa.com

6 comentarios:

  1. Hola Brigitte, la meva reflexió al respecte: El desig d’independència és lògic sentir-lo quan un depèn d’un poder diferent de un mateix. Independència significa segons el diccionari de l’IEC: Exempció de dependència; Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres. Ser independents, al meu entendre, seria un aconteixement desitjat per fer-nos partíceps de la vida com a éssers diferenciats i justament, crec, que aquesta situació comporta una consciència més elevada de la relació que existeix amb els demés éssers i la totalitat de l’univers que ens envolta. Faig aquesta reflexió perquè a vegades es pot acabar veient una paraula que en principi no té cap connotació negativa com una paraula no desitjable i molt probablement sigui per la força que té. També el rebuig que pot generar a persones que justament no volen aconseguir aquest objectiu i persegueixen restar-li aquesta força.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies per la teva reflexió, Enrica. Evidentment, tens tota la raó respecte a allò que desitgem. Però crec que en enfocar-nos en el desig de no estar sotmesos a l'autoritat d'Espanya, ens quedem pendents d'Espanya. I em pots dir, sisplau, realment, Catalunya, en què depèn d'Espanya? Simplement, l'idea d'independència em queda curta. Estic convençuda de que el reconeixement de la interdependència de tot plegat ens permet desenvolupar la nostra sobirania basada en la autoridad que és nostra de forma inalienable.

      Eliminar
  2. Brigitte, entenc la teva reflexió i és veritat que em suggereix una postura molt adequada per avançar, però la paraula independència suposo que la diem per expressar aquest sentiment de llibertat que desitgem, segurament en contraposició al sentiment de dependència que ens imposen... Justament aquí tu proposes no entrar en el seu llenguatge i intentar demanar-ho amb unes paraules més justes, però també entenc la necessitat de comunicar aquest sentiment de contraposició d’allò que ens imposen... T’agraeixo, com sempre, les teves reflexions, és per pensar-ho i potser també per entendre que ens hem “d’independitzar” de més coses, també d’alguns sentiments, i agafar noves postures potser més madures. La lluita pel dret de l’autodeterminació ens espera i és veritat que com millor la sapiguem afrontar, millor poden ser els resultats. Petons.

    ResponderEliminar
  3. Potser en aquest punt ens mostrem com víctimes ja que hauríem d'entendre que ells no escoltaran allò que no volen escoltar i intentar avançar que és el que volem.

    ResponderEliminar
  4. Comparteixo una trosset d'entrevista al diari Avui d'aquest diumenge (ahir): (President Mas parla d’ell i del President Puigdemon al Diari Avui del 6 d’octubre de 2019) “En els objectius estem completament d’acord: com Catalunya pot exercir definitivament el seu dret a l’autodeterminació, com l’exercici d’aquest dret ens hauria de portar a la constitució d’un Estat català en el marc europeu, un estat independent, sobirà, però interdependent i amb sobiranies compartides en el marc europeu.”

    ResponderEliminar