L'aniversari del Buda Skayamuni

 

1 de maig de 2026

S’està acostant la data de l’aniversari del Buda. Tal dia com avui, fa una dotzena d’anys vaig escriure una reflexió sobre les circumstàncies del seu naixement des del punt de vista d’una analista de patrons arquetípics i practicant de patrons somàtics. La vaig escriure en anglès, alemany i castellà i no en català. Encara que llavors estimava la terra catalana, com l’estimo avui, i, junt amb ella, la llengua catalana, no vaig escriure en català, crec, perquè no em sentia prou segura de saber escriure amb prou correcció.

Vaig cometre el mateix error de tants i tants castellanoparlants de tot arreu que imposen el castellà a la terra que els va acollir perquè no s’atreveixen a parlar català per vergonya, la vergonya de no saber pronunciar prou bé les paraules, moltes de les quals s’escriuen de manera semblant però es pronuncien de forma diferent, de no saber les paraules adients en català i fer servir castellanades i de tota mena de coses que són normals, quan s’aprèn una llengua diferent, i no són cap motiu de vergonya. Per aprendre-la cal anar més enllà de la vergonya. Jo ho sé. Parlant no em fa vergonya equivocar-me, però vull escriure amb correcció. I en el terreny de l’escriptura val exactament lo mateix: per aprendre cal posar-s’hi i atrevir-se a equivocar-se. Cal independitzar-se de la vergonya.

Independentment del què anava fer el país, el 6 de setembre de 2017 vaig prendre la decisió de fer el pas d’independitzar-me del castellà. Continuo escrivint en castellà quan cal, igual que escric en alemany o anglès quan cal, però per expressar el que vull fer saber, en primer lloc, escullo el català, perquè és la llengua del país on visc, de la terra que estimo. Si m’equivoco, puc corregir els meus error i aprendre’n. D’alguns m’adono jo mateixa, altres me’ls assenyalen els meus amics. Aniré a traduir al català, doncs, les meves reflexions del 2014 sobre les condicions del naixement del Buda i sobre què tenen a veure amb la meva història personal. Però abans vull exposar breument per què vaig retirar aquelles reflexions de l’accés públic el 2014 i obrir-les al públic només en ocasió de l’aniversari del Buda, l’any passat, el 2025.

Des del 1988 fins al 2025 seguia els ensenyaments d’una mestra budista. Quan vaig posar aquelles reflexions al meu bloc l’any 2014, li vaig enviar a la mestra i em va contestar que la preocupava el risc que pogués ser malentesa i que em recomanava retirar-lo del públic. Vaig deixar-lo com a esborrany. El procés d’escriure aquelles reflexions en tres llengües diferents, és a dir, des de tres angles culturals diferents, de per sí, ja havia valgut la pena. No sabia ben bé quin malentès podrien ocasionar, però estava disposada a donar crèdit a la percepció de la mestra.

Potser vaig entendre malament el que la mestra va dir en diverses ocasions als darrers anys i, sobretot, a l’hivern i la primavera del 2025, total, en el moment en el que expressem alguna cosa, correm el risc de ser malentesos. Tanmateix, la primavera del 2025, el sentit de coherència interna em va portar a publicar l’escrit del 2014 en ocasió de l’aniversari del Buda. I pel mateix sentit de coherència interna, enguany, el publico en català amb aquest preàmbul.

 

Barcelona, 1 de maig de 2014

Ahir al matí vaig trobar aquestes paraules al meu cor, esperant que les escrigui:

Dins de pocs dies serà l'aniversari de Buda Shakyamuni. A mesura que aquesta ocasió feliç es va aproximant, enguany, el meu pensament torna una i altra vegada sobre la Reina Maya.

En el meu treball com a practicant de reconeixement de patrons somàtics amb el Duggan/French Approach (DFA) i d'anàlisi de patrons arquetípics, tinc l'oportunitat d'observar com els patrons generats per les condicions inicials de les vides dels meus clients es manifesten a l’edat adulta. Atès que els éssers humans naixem abans que la gestació sigui completa, aquesta continua en la matriu de la família, com ho expressa el biòleg Adolph Portman. Durant el primer any de vida, principalment es desenvolupa l'hemisferi dret del cervell. Organitza la percepció sensorial i combina immenses quantitats de bits d'informació sensorial per formar les imatges que es converteixen en el material que fem servir per teixir la història de la nostra vida, fins i tot abans de tenir paraules per associar significats amb les experiències reflectides en aquestes imatges. Durant aquest període el sistema nerviós del lactant continua en xarxa amb el de la seva mare. El nen o la nena depenen de la capacitat de la mare de gestionar el flux de les seves pròpies sensacions que l'ajuden a tenir cura del seu fill o filla de forma adequada.

Quan es dona una separació prematura de la mare a causa de malaltia, mort o qualsevol altra circumstància, el sistema nerviós protegeix el lactant contra l'impacte del trauma per assegurar la seva supervivència, aïllant els aspectes intolerables de la pèrdua de connexió i mantenint-los per sota del llindar de l'experiència conscient. Per dir-ho així, les parts de l'organisme ocupades per aquestes sensacions intolerables no participen en el desenvolupament de la resta de l'organisme i, d'aquesta manera, aquestes sensacions romanen per sempre subjacents a les experiències i decisions durant la resta de la vida de la persona. Tard o d'hora, afloraran d'una manera o altra, brindant a la persona la possibilitat de treure-les del seu aïllament més tard a la vida, de recuperar l’accés a aquestes parts de l'organisme i d'integrar-les. Invariablement, això s'experimenta com una cosa pertorbadora i els éssers humans tendim a voler evitar-ho.

La mestra va dir una vegada que, de nen, el Buda Shakyamuni havia estat tranquil, molt estudiós i una mica trist. Sembla altament probable que la mort de la Reina Maya pocs dies després de donar a llum el Príncep Siddharta tingui a veure amb la seva decisió posterior de donar prioritat al seu desig de trobar una solució al sofriment humà davant la seva vida com a hereu del tron.

El meu pare va ser separat de la seva mare durant els primers tres anys de la seva vida, ja que ella va haver de ser hospitalitzada a causa de les complicacions del part. El major desig del meu pare va ser el de poder estudiar per convertir-se en ginecòleg o, si això no fos possible, en enginyer forestal, perquè volia ajudar a assegurar que cap dona hagués de tenir un part tan traumàtic com la seva mare i volia cuidar de la natura. Però no va tenir la fortalesa necessària per resistir-se al mandat del seu pare de fer-se càrrec del negoci de la família, tal com el Príncep Shakyamuni ho havia aconseguit. Però va educar la seva filla en la consciència de ser una amb la natura. I el seu desig continua viu en ella. No perquè m'ho hagi inculcat d'alguna manera o una altra; l'única cosa que em va dir mai sobre el que volia que fes era que m'aclarís sobre què vull fer a la vida i que m'apliqués a trobar una manera de dur-ho a terme. És una gran alegria per a mi que el meu treball com a practicant de reconeixement de patrons somàtics amb el DFA i com a analista de patrons arquetípics compleix el desig del meu pare, incloent el gran desig que no va aconseguir dur a terme. Igualment agraïda em sento per l'exemple i els ensenyaments del Buda Shakyamuni i de la mestra per la gran guia que suposen per a la meva vida personal i professional.

Expliquen que el matí en què el Buda Shakyamuni va veure l'estrella matinal i es va il·luminar, va resistir els assalts de Mara que va intentar distreure'l del seu clar propòsit. Estic segura que les principals armes de Mara apuntaven a activar el desig de fusió amb el cos femení omni-abastant, gravat al foc als teixits del cos del Buda degut a la interrupció prematura de l'estat natural d'estar en xarxa amb el cos de la mare que hauria durat un bon grapat d’anys després de néixer, i el terror resultant d'aquesta disrupció. Però el Buda no es va deixar arrossegar pel desig ni va retrocedir davant el terror, sinó que va romandre tranquil·lament assegut, observant com les parts de la seva experiència sensorial que van emergir de la foscor de l'inconscient es van anar desplegant. D’aquesta manera va aconseguir una comprensió de la seva pròpia naturalesa i la naturalesa humana en general. D'aquesta manera va recuperar l'accés a l'experiència de sentir-se part del tot que s’havia interromput quan la seva mare va morir, però aquesta vegada amb un sistema nerviós prou madur per poder integrar les parts que s'havien quedat escindides. Va descobrir com relacionar-se amb el tot de tal manera que, en comptes de patir, podria enriquir-lo en totes les maneres al seu abast. Així va trobar vuitanta quatre mil maneres d’explicar com reconèixer el patiment i les seves causes, d’ensenyar-nos que és possible posar-hi fi i d’ensenyar-nos les vies per fer-ho.

Això és el que el meu pare hauria volgut. En la seva vida, el trauma de la separació prematura de la seva mare des del 1928 fins al 1930 a Alemanya va ser seguit per altres traumes resultants d'abusos de poder en l’àmbit personal i col·lectiu. Amb tot va conèixer i estimar la meva mare. Soc el fruit d’aquest amor. La vida sempre troba formes de resoldre les dificultats que troba pel camí i, així, els traumes no resolts dels pares i dels avis van prendre forma en el meu cos per donar-me a mi l’oportunitat de desenvolupar formes de resoldre-les o, potser millor dit, dissoldre-les, en comptes de transmetre’ls.

Em sento veritablement afortunada de poder seguir els passos del Buda Shakyamuni. En l'ocasió del seu aniversari, volgués expressar el meu més profund agraïment per la guia de la mestra en aquest camí. Des del fons del meu cor vull donar gràcies també a Annie B. Duggan i Janie French, per ensenyar-me el seu enfocament del reconeixement de patrons somàtics, i a Michael Conforti, per ensenyar-me el seu enfocament d'anàlisi de patrons arquetípics. De tots ells aprenc com relacionar-me amb el tot en una manera que, en comptes de patir, m'ajuda a donar el millor de mi per enriquir-lo de totes les maneres al meu abast.

Moltes gràcies a tots els meus mestres, als quals anomeno aquí i a aquells els noms i les cares dels quals romanen en silenci al meu cor.

Sincerament,

Realitzar Flor - Brigitte Hansmann