jueves, 6 de septiembre de 2018

De cercle viciós a espiral d’aprenentatge

Cicle de publicacions i activitats al voltant del tema dels traumes heretats, transmesos de generació en generació, i la seva influència sobre les capacitats d’autodeterminació de les persones i dels pobles

en celebració de 30 anys
 de Duggan/French Approach (DFA) Reconeixement de Patrons Somàtics
1988 – 2018

Vaig venir a viure a Barcelona, l’any 1980, perquè sentia que m’havia d’anar d’Alemanya; sentia que, si m’hi quedava, em posaria malalta i moriria jove. Amb els anys vaig entendre que necessitava distanciar-me d’una mena de camp de força que dominava la meva vida per poder posar en perspectiva la meva història. Començant des de lo personal, travessant les diferents fases de desenvolupament de la consciència, he arribat a una edat on queda palès fins a quin punt experiències que semblaven totalment íntims i personal son típics de la vida col·lectiva dels éssers humans i dels ésser vius en general.

Poques persones hi ha al món, si és que n’hi ha, qui no tinguin pares i/o avis que hagin patit els terrors d’una guerra o d’un règim repressiu dins una dictadura, o qui els hagin patit en carn pròpia. Després d’una experiència traumàtica l’organisme necessita restaurar el seu equilibri interior per poder aprendre de l’experiència. Sense això, els registres de la experiència traumàtica i els mecanismes per defensar-se contra el seu impacte es transmeten a les generacions posteriors. Així, tard o d’hora es repeteixen les mateixes dinàmiques traumàtiques .

Però no té perquè ser així. Podem aprendre de l’experiència. Entendre les dinàmiques del trauma i dels mecanismes que desenvolupem per sortir-nos-en és una part important d’aquest aprenentatge. Desenvolupar formes alternatives de relacionar-nos amb els altres i amb la nostra vivència interna en és una altra.



Durant els propers tres mesos volem compartir aquest coneixement lliurement amb xerrades, articles als nostres blogs i a altres llocs qui les vulguin divulgar. Ara mateix estem preparant una trilogia: Cercle viciós o espiral d'aprenentatge - Traumes multigeneracionals, part 1: 11 de septembre, part 2: 1 d'octubre, part 3: 12 d'octubre. (en català, castellà, alemany i anglès). També estem treballant amb  diversos llibres (en castellà): la segona edició eixamplada de »Con los pies en el suelo – Forma del cuerpo y visión del mundo«, la traducció de »La via de la imagen – El acceso orientado a la psique« de Yoram Kaufman, y de »Comunicación inconsciente en la vida de cada día«, de Robert Langs.


És alliberador reconèixer un malestar que se manifesta en forma de símptomes, males relacions, conductes mal adaptades, violentes, auto-destructives, etc., com una expressió d’unes vivències traumàtiques dels nostres pares o avis que necessiten ser reconegudes, processades i metabolitzades. Enlloc de patir d’una cosa que sembla anar més enllà de les nostres forces i ens victimitza o ens converteix en perpetrador d’accions contraries a la nostra voluntat, ens ajuda a ser més comprensius i tolerants amb nosaltres mateixos i amb els altres. Ens fa més forts i ens ajuda a desenvolupar una capacitat de resposta més versàtil i flexible enlloc de quedar-nos atrapats en conductes reactives.  

Brigitte Hansmann
Barcelona, 6/9/2018

www.dfa-europa.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario