sábado, 31 de marzo de 2018

Carta al Tribunal Superior i la Fiscalia General del Land de Schleswig-Holstein


Benvolgut/da Sr/a. Jutge/Fiscal,

En la seva deliberació en el procediment d’extradició del molt honorable President Carles Puigdemont i Casamajó, elegit democràticament, si us plau, tingui en compte que la criminalització del govern català perpetrada per l’estat espanyol en la major part se basa en la negació de la pròpia culpa de justament els crims dels que s’acusa els governants catalans, deixant de banda la qüestió de la mala fe calumniadora. Especialment important per nosaltres com a ciutadans alemanys és reconèixer que també la societat alemanya s’ha de fer càrrec d’una part d’aquesta culpa. 

La rebel·lió i sedició contra el govern democràticament elegit que va tenir lloc a Espanya es var portar a terme amb el suport actiu de l’Alemanya nacionalsocialista. Aquests crims contra la humanitat mai van ser reconeguts a Espanya, ni molt menys posats a judici. La jurisdicció i la legislació continuen majoritàriament a les mans dels hereus del regim portat al poder amb l’ajuda de l’Alemanya nazi. 

Les paraules com constitucionalitat i estat de dret, que el govern espanyol reivindica una i una altra vegada, repetit també pel portaveu del govern alemany, davant de les flagrants inconstitucionalitats de la actuació del govern espanyol en clara contradicció amb les regles d’un estat de dret, es converteixen en clixés buits, perquè al comportament del govern espanyol aquest conceptes no es reflecteixen de cap de les maneres. Al contrari, el nombre dels crims del govern espanyol es vertiginosament elevat; la pròpia culpa es projecte damunt els adversaris polítics. 

El que l’estat espanyol presenta com malversació de cabals públics van ser despeses ocasionades per portar a terme el mandat pel qual els membres del govern català empresonats a Espanya i a l’exili a Europa van ser elegits. Per una altra part, l’estat espanyol va malversar un múltiple de la suma en qüestió amb actuacions de repressió violenta contra una població pacífica, deixant de banda una infinitat de casos de corrupció i el saqueig del fons de pensió. 

La clàusula sobre la unitat indivisible de la pàtria de tots el espanyols ancorada a la constitució espanyola, sobre la qual es basa tota la argumentació de la il·legalitat i il·legitimitat en contra dels esforços d’assolir la sobirania catalana, es va incloure a la constitució sota amenaça de violència armada (els militar estaven a la habitació al costat amb les armes carregades); a la vegada que de per sí és anticonstitucional, perquè està en contradicció amb els convenis internacionals sobre el dret a la lliure determinació dels pobles, els quals segons la constitució espanyola s’han de considerar de forma primordial. 

La afirmació defensada de part del estat espanyol de que el poble català no és un poble només es pot entendre com un indici dels esforços genocides perpetrats per l’estat espanyol. Més enllà dels fets d’assassinat i aniquilació física de persones i control de natalitat, el genocidi es defineix de la següent manera: 
“un pla coordinat de diverses accions dirigides a la destrucció de les bases essencials de la vida de un grup de població, amb l’objectiu de destruir el grup. […] El genocidi té dues fases: La primera, en la que es destrueixen les propietats i formes de vida típiques del grup oprimit, y una segona, en la que les propietats i formes de vida del grup opressor s’imposen a l’oprimit.  Aquesta imposició pot tenir lloc permitent el grup oprimit de la població quedar-se al territori, o fins i tot es pot imposar només al territori, eliminant la població i colonitzant el territori amb el grup opressor de la població.” (Samantha Power, A Problem from Hell, p. 43)

Ambdues fases existeixen a Catalunya, encara que gràcies a l’extraordinària capacitat de resistència i resiliència de la població catalana han tingut un “èxit” limitat, cosa que és atribuïble entre altres a una característica bàsica de la cultura catalana,  basada en la cohesió.

El fet que encara i així hi ha un nombre relativament gran de ciutadans catalans que se senten pertanyents a Espanya, en gran part, es deu a les mesures genocides del passat, en l’assentament de milions de persones d’altres províncies d’Espanya , que rebutjaven els catalans i tot lo català, probablement per enveja. La cultura catalana es basa en la integració de la gent nou vinguda, però si aquesta no es vol integrar, com va ser el cas amb molts de la gent vinguda d’Espanya, la millor política d’integració no ho pot canviar.  Aquesta actitud dels catalans assentats des d’Espanya per espanyolitzar Catalunya, en aquest sentit, és un dels esforços genocides de l’estat espanyol.

La culpa corresponent es molt i molt pesada. Reconèixer-la es corresponentment difícil i requereix una gran maduresa emocional.  Però sense el reconeixement d’aquesta culpa no serà possible assolir una veritable cohesió, no a Espanya, no a Europa, no a Alemanya. 

Si us plau, disposi en contra de l’extradició del nostre molt honorable president Carles Puigdemont i Casamajó, perquè des del punt de vista d’aquesta analista de patrons arquetípics, l’extradició constituiria una complicitat en els esforços genocides de l’estat espanyol. 

Formulo la meva petició com un prec personal, encara que més aviat és un consell benintencionat, perquè al llarg dels segles, l’actitud espanyola ha portat l’estat espanyol repetidament a la bancarrota, més de vint vegades. Si Alemanya continua donant suport a Espanya per mantenir-se en aquesta actitud, no només haurà de portar la part corresponent de la culpa, sinó també corre el risc de ser arrastrat a la bancarrota. A la llarga, l’ànima humana no suporta la injustícia. 

Sense dubte alguna, una república catalana es convertiria en una de les forces motrius de la cohesió a Europa a la qual, segons els discursos de govern de la cancellera i la sòcia a la gran coalició, també el govern alemany apunta. Fins i tot Espanya podria aleshores començar a desenvolupar una actitud més saludable i conforme a un estat de dret de debò, pel be de tots els implicats. 

Atentament,
Brigitte Hansmann

Una carta semblant s’ha enviat a la cancellera Angela Merkel.



1 comentario:

  1. Moltes felicitats per aquest article!! El trobo un anàlisi molt ben estructurat i que s'entén molt bé. Moltes gràcies Brigitte :)

    ResponderEliminar