L’aparença de legalitat de la suposada unitat d’Espanya
Bombes sota el mar
Des de l’alçament armat contra l’Estat de dret democràtic per les forces rebels sota el comandament del general Francisco Franco, aquestes van posar molta cura en donar una aparença de legalitat a les seves actuacions. (1) Les execucions d’opositors al seu règim, que es portaren a terme fins als anys setanta del segle XX, tenien lloc sota l’empara de lleis fetes per tal propòsit. La continuïtat del règim en forma d’una monarquia parlamentària, un cop mort el dictador, va seguir les seves prescripcions testamentàries. Mitjançant una llei es va decretar una “amnistia” per impedir que s’investiguin els crims contra la humanitat perpetrats pel règim franquista, encara que, per definició, una amnistia és possible només si hi ha hagut una sentència condemnatòria. Des del cop contra l’Estat de dret democràtic el 1936 fins a l’actualitat, la legalitat proclamada per l’Estat espanyol és ben igual que el vestit nou de l’emperador.
L’actual procés contra els polítics i líders socials catalans n’és un altre exemple. De fet, la interpretació de l’article sobre la unitat d’Espanya, en la qual es basa tota la acusació, és contrari a la Constitució. Tota la construcció del cas, l’acusació, la investigació, els esforços per suprimir la realització del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, tot això es prevaricació i malversació de cabals públics. L’Estat espanyol adquireix la culpa precisament dels delictes dels quals acusa els representants del poble català.
Per què ni la comunitat internacional ni els pobles espanyols s’atreveixen a assenyalar que l’emperador va despullat? Al fons marí de pràcticament tots els mars del món hi ha milions de tones de bombes, mines, torpedes, granades, gasos verinosos, municions i armaments de tota mena, enfonsades en combat o deliberadament en l’intent de desfer-se’n ràpidament desprès de les grans guerres del segle XX. El metall s’està oxidant i les substàncies perilloses estan entrant en la cadena alimentària, arriben a les platges i a les xarxes del pescadors i causen lesions, morts i malalties. I els responsables callen. (2)
El mar és un símbol de l’inconscient col·lectiu i, literalment, hi ha continguts que en explotar poden trencar la visió que tenen del món i d’elles mateixes moltes persones, continguts que contaminen la seva vida i creen malalties i conflictes socials, si no es reconeixen i no es tracten de forma idònia per desactivar-los.
La “victòria” de les forces rebels havia deixat la societat espanyola profundament dividida en vencedors i vençuts. La pretensió dels vencedors de conformar els vençuts segons les seves prescripcions ha portat a una profunda escissió, no només de la societat, sinó també d’una gran majoria d’espanyols de la seva pròpia vida interior. Els vençuts es veien forçats a amagar els seus sentiments per no córrer el risc de ser denunciats com a opositors i ser executats o exposats a l’ostracisme social. Només un cert nombre de posseïdors d’una resiliència suficient van aconseguir travessar l’infern de les persecucions de la postguerra sota la protecció de les seves profundes conviccions. Molts s’havien de limitar a utilitzar les poques possibilitats d’elaborar el que sentien per sobreviure com podien. (3) Els vencedors, encara que tenien oportunitats i suports a dojo per viure el dol de les seves pèrdues, van apartar de la seva experiència conscient la culpa que havien adquirit amb la seva col·laboració amb les forces rebels contra l’Estat de dret democràtic. Era impensable per ells que amb la seva actuació havien adquirit una culpa. Se sentien amb el dret de fer tot allò que feien. I per als seus successors és ben igual. Reconèixer la culpa dels seus predecessors els és intolerable i per això impensable. La project(av)en damunt els vençuts. Vencedors i vençuts per un igual van transmetre els continguts inconscients no elaborats de la seva psique al seus successors, els quals repeteixen les mateixes dinàmiques o se'n emmalalteixen.
La violència dels vencedors contra els vençuts va crear la profunda divisió de la societat espanyola que s’estén fins a l’actualitat. És present a la psique dels vençuts que van participar en la seva pròpia execució literal o moral, que van ser utilitzats com a eina de genocidi per espanyolitzar els que no volen ser-lo, que se senten amenaçats per les revindicacions catalanes de soberania i, per això, canten “a por ellos”. És present també a la psique del vencedors que feien i fan gala d’haver decapitat un govern legítim, que s’amagaven i s’amaguen sota les sotanes de la judicatura, que proclam(av)en que fan polítiques per a tota la població alhora que declaren que les aspiracions de la població que divergeixin de les seves són il·legals.
Si la comunitat internacional o els pobles espanyols assenyalessin la nuesa de l’emperador, haurien de mirar les matèries explosives i contaminants que hi ha en el fons marí de la seva pròpia psique. I fa por. Certament, és perillós, però no fer-ho encara ho és més.
Tant en la tangibilitat de les veritables bombes en el mar com en la intangibilitat dels continguts inconscients relacionats amb traumes i culpes propis i heretats, el seu reconeixement i rescat és car i durarà molt de temps. Si no ens hi posem, les perspectives de futur són infinitament més tenebroses. Però si ens hi posem, el cercle viciós el trauma pot esdevenir una espiral d'aprenentatge. (4)
© Brigitte Hansmann, anàlisi de patrons arquetípics
(1) Gómez Bravo, G., Geografía humana de la represión franquista: del golpe a la guerra de ocupación (1936-1941), Cátedra, Madrid 2017
(2) Bomben im Meer, una película de Frido Essen, emitido en la tele alemana Das Erste (La Primera), dilluns 3 de juny 2019, https://www.daserste.de/information/reportage-dokumentation/dokus/sendung/bomben-im-meer-100.html (vist el 3 de juny; avui 13 de juny només es troba el reportatge sobre la película, el video ja no es troba i en els arxius del dia d'emissió indicat només apareixen altres documentals)
(3) Sieburth, S., Coplas para sobrevivir: Conchita Piquer, los vencidos y la represión franquista, Cátedra, Madrid 2016
(4) Hansmann, B. Traumes multigeneracionals - Cercle viciós o espiral d'aprenentatge, https://unrespirodeairefresco.blogspot.com/2018/12/traumes-multigeneracionals-cercle.html
El mateix text en alemany aquí: Des Kaisers neue Kleider
www.dfa-europa.com
