jueves, 22 de agosto de 2013

Budisme Social: com ser clars i ajudar on faci falta



El 14, 15 i 16 de Març 2014 tindrem l'oportunitat de participar junts en el Recès Internacional de Budisme Social sota la supervisió i benedicció de la Matriarca Suprema Ji Kwang Dae Poep Sa Nim a l'hotel Playafels (Castelldefels).  
Més informació a www.lotussangha.org
Inscripció: barcelonaretreat@lotussangha.org   


Budisme Social: com ser clars i ajudar on faci falta

El mes d'agost passat la comunitat solidària BarcelonActua em va convidar a donar una xerrada sobre el budisme dins un cercle de xerrades "Els dimars a la fresca". Per mi va ser un gran honor i  plaer poder parlar sobre aquest tema que considero d'un valor inconmensurable. Comparteixo l'esborrany d'aquesta xerrada aquí. Estic molt contenta perquè vaig arribar a dir gaire bé tot el que m'havia proposat i sense mirar la meva xuleta més que una sola vegada perque em faltava una paraula. Donat que pertanyo a la Denominació Yun Hwa de Budisme Social Mundial, vaig parlar sobre el budisme social i l'ensenyament de com ser clars per poder ajudar d'una forma eficaç.


Les tres joies i la importància de la figura del Mestre

El Budisme Social és una filosofia o religió de realització. El Buda Shakyamuni s’en va adonar de que la vida és tota una. Tots els éssers vius formen part d’una mateixa cosa que es manifesta en millons de formes diferentes. Es diu que Buda és l’absolut, la veritat. I a la persona que s’en adona de tota la envergadura de lo que és Buda, l’absolut, la veritat se li diu Buda, com ara al príncep Siddharta, fill del rei de la família Shakyamuni, qui es va despertar a aquesta veritat y per això se li diu Buda. Literalment, la paraula Buda vol dir el que s’ha despertat. Al moment de la seva il·luminació, el Buda va dir que ningú no voldria creure allò que va comprendre i s’ho anava callar. Però els Deus i Budas i Bodisattvas de tots els temps i universos varen venir a implorar-li que ho ensenyés als sers humans per ajudar-los a sortir del patiment.
És que per guanyar accés a la via que porta a la realització de la realitat absoluta i veritable que és diu Buda, és necessari un guía. Encara que pot haver moments de realització espontánia, per dur-la a terme a la vida de cada dia, fa falta algú que t’ajuda a no caure a l’arrogància de creure’t especial per haver tingut aquesta realització i a no perdre’t a la immensitat de l’espai obert de la vacuitat que hi ha més enllà de les formes fixes creades per la ment humana. Per això la figura del Mestre es considera una de les tres joies: Buda, Dharma, Sangha. El Buda és lo absolut, la veritat. El Dharma son els ensenyaments del Buda i els fenomens tal com apareixen i desapareixen. La Sangha son el Mestre i la comunitat de persones que practiquen sota la guia d’aquest mestre. Jo formo part de la Sangha del Lotus de Budisme Social Mundial, sota la guía de la Suprema Matriarca Ji Kwang Dae Poep Sa Nim. L’ajuda del mestres és inestimable per arribar a realitzar l’ensenyament a la pròpia vida. Però tal com el dit que senyala la lluna no es la lluna, s’ha de realitzar, vol dir adonar-se de què és en tota la seva envergadura i dur-ho a terme, dia a dia, moment a moment.


El camí d’enmig

El pare del Buda Shakyamuni volia que fos l’hereu del seu regne. El jove Príncep Siddharta tenia una vida amb totes les amenitats imaginables. Mentre vivia al palau ni tant sols tenia coneixement del patiment de la gent normal, el seu pare va intentar mantenir-lo allunyat de qualsevol cosa que el pogués perturbar. Encara i així, el fet que el Buda Shakyamuni va perdre la seva mare al cap de pocs dies de néixer segurament deu haver comportat una sensació soterrada de patiment, per més plaent que resultava la vida al palau. De jove adult, un dia va veure uns ancians i aquesta visió el va impactar molt i el va portar a voler investigar més. Va sortir del palau i va veure malalts i morts i volia comprendre què era la vida. No podia creure que fos només néixer, envellir i morir. Va decidir que no podia continuar amb la seva vida com fins a aquell moment. Havia d’entendre això que havia vist i trobar una solució al malestar que ja no podia treure’s de dins. Va començar una pràctica ascètica molt estricte, però al cap de sis anys va comprendre que tant com el camí no podia anar pel luxe del palau, tampoc no podia anar per una negació de la corporeitat de l’ascetisme. Havia d’anar pel mig.


Les Quatre Nobles Veritats

En aquell moment va comprendre el que es diu les Quatre Nobles Veritats: És veritat que el patiment existeix. És veritat que el patiment té una causa. És veritat que aquesta causa es pot eliminar. És veritat que per eliminar-la cal practicar.
De patiments en hi ha vuit: néixer, envellir, caure mal·lalt, morir, no ser com vols ser, no poder estar amb qui estimes, haver d’estar amb qui no t’agrada, i en qualsevol moment pots perdre l’equilibri de les coses que composen la teva existència. Tot això forma part de la condició humana. O sigui, per tenir una vida humana has de passar per això tant sí com sí. La causa del patiment és voler que les coses siguin diferents de com són. Si reconeixes les coses com són t’hi pots orientar al respecte per trobar la forma més beneficiosa, moment a moment, de relacionar-te amb el que passa conforme al que la situació requereix. Aleshores, saps que gràcies al fet de que neixes tens un cos i una vida. Adquereixes experiència i sabiesa amb els anys. Comprens com protegir la salut. I quant és l’hora de deixar anar el cos que ja no dóna un bon rendiment, el deixes anar. Si no pots estar amb qui estimes, crees situacions per celebrar la relació d’una manera en la que sí és possible. Si has d’estar amb qui no t’agrada, puleixes les teves facultats socials. Si les coses que composen la teva vida es desequilibren, aprofites per fer net i trobar un equilibri nou. D’aquesta manera els vuit patiments no són patiments sinó oportunitats.
Però els conceptes creats a partir de l’experiència viscuda ens impedeixen de tenir una visió clara de les coses com son, perquè ignorem que només son conceptes sino que creiem que són veritat. A partir d’un any d’edat aproximadament, els éssers humans desenvolupem la consciència de “jo” i a partir d’allà ens identifiquem amb aquest “jo” petit i prenem els conceptes que aquest “jo” asocia amb les seves experiències com “la realitat”. Aquesta realitat evidentment és subjectiva i cubreix en el millor dels casos certs aspectes d’una realitat que és molt més ampla, inabarcable per aquest petit jo. Dic en el millor dels casos perquè sovint aquest visió subjectiva de la realitat és distorsionada i, enlloc d’aspectes de la realitat del moment present, reflecteix només determinats aspectes de experiències viscudes per la persona en el passat. La major part de la vida de les persones transcorre a aquest nivel de consciència d’ésser que sent que ignora l’existència d’una realitat objectiva, absoluta, veritable, més enllà de la seva experiència subjectiva. Amb sort, de tant en tant hi ha moments il·luminats de sentir la conexió amb el tot els quals destaquen sobre tot per la felicitat que comporten. Durant aquels moments acostuma no haver-hi noció de jo, simplement s’és. Per més que la felicitat d’aquest estat li agradi al petit jo, quant més que s’afanyi a assolir-lo, tant més se li eludeix, perquè l’èmfasi és el que “jo” vull. Com éssers sensibles que som tendim a aferrar-nos a les coses que tenim, a insistir en la satifacció dels nostres desitjos i a rebutjar allò que no ens agrada. Tot això crea les impureses i verins que obstrueixen la claritat de la percepció.   


Els tres verins

El tres verins són el desig, l’odi i  la ignorància. Voler més i més d’allò que ens resulta agradable i rebutjar les coses que no ens son grates són les principals condicions que creen patiment, perquè mai en tenim prou i sempre existeixen coses que no ens agraden. La ignorància és creure que la valoració que el  petit jo  fa de les seves percepcions són la realitat. En quant alguna informació entra pels canals sensorials dels éssers sensibles que som, distingim si ens agrada o no sense fer atenció a lo que aquesta informació per sé senyala. Aleshores es cometen accions ignorants que fan mal als altres per aconseguir més d’allò que es vol i evitar allò que no es vol. La persona que ho fa ignora que fa mal també a ella mateixa, no sap que forma part del tot plegat, que la seva acció invariablement tindrà uns efectes que tard o d’hora li arrivaran. Les accions que es basen en la ignorància, la cobdícia i l’odi no tenen en compte el benestar del tot plegat, sinó que apunten a obtenir aventatges a costa d’altres o fent mal a algú. És impossible que arribin a bon port.
Donat que aquests verins són inherents a la natura dels éssers que senten, el Buda va comparar la vida dominada per la natura d’ésser que sent a una casa mig derruïda que se està cremant. El Buda fa servir tota mena de mitjans per assolir que els seus fills, és a dir tots els éssers que senten, surtin d’aquesta casa en flames i s’adonin de la bellesa i de l’esplendor del món del Buda, de lo absolut, de la veritat, perquè més enllà de la natura d’ésser que sent, tots els éssers tenen també la natura de Buda, la capacitat de despertar a la realitat de lo absolut, la veritat.
Amb una percepció clara, quant la informació entra pels canals sensorials, la qüestió si agrada o no té cap importància sinó que es tracta de comprendre-la per poder respondre amb la saviesa necessària per poder ajudar on faci falta i de la manera que calgui. En tot cas, la motivació dels propis actes d’un Buda o bodhisattva és la d’ajudar enlloc de la satisfacció dels desitjos i el rebuig a lo desagradable que en és el motor pels éssers que senten.

La via del bodhisattva

Un bodhisattva és una persona que en il·luminar-se ha fet el vot de tornar a néixer vida rere vida per ajudar als altres a il·luminar-se també. Un cop que es té una visió correcte de les coses com són, ja no té sentit voler alguna cosa a costa dels altres. L’única intenció coherent amb aquesta visió és la d’ajudar als altres veure-ho clar també i la de desenvolupar la saviesa necessària per poder fer-ho de forma eficaç. Això porta automàticament a una conducta ètica: de mesurar les paraules per dir les coses sense ferir i a parlar només quant és beneficiós i no fer-ho quant fa mal, d’actuar de manera que beneficia als altres  sense fer mal, i de guanyar-se la vida d’una manera coherent amb aquesta valors. Per poder dur a terme aquestes formes a la vida de cada dia fa falta un esforç a la justa mesura ( el camí del mig), una disposició mental coherent amb tot lo anterior, és a dir de posar atenció per mantenir la visió i intenció correctes, de parlar i actuar de forma correcte, de guanyar-se la vida d’una forma correcte i d’esforçar-se tot lo que calgui. Per mantenir aquesta disposició mental és important saber concentrar-se. Per això a la via del bohisattva se li diu també la via òctuple. Son vuit aspectes que han de ser correctes o coherents: la visió, la intenció, el discurs, l’acció, el mitjà de vida, l’esforç, la disposició mental i la concentració. Per assolir aquesta correcció i coherència practiquem. 


Practicar i la pràctica

Hi ha moltes formes diferents de pràctica segons la procedència geogràfica i històrica de la Sangha i el llinatge dels mestres. La Suprema Matriarca de la Denominación Yun Hwa de Budisme Social Mundial Ji Kwang Dae Poep Sa Nim posa l’èmfasi a la convivència per practicar la via òctuple. Com eines fem servir la meditació, una pràctica de mantra, uns exercicis de moviment i respiració, una alimentació equilibrada i al menys un cop al dia riem una estona davant d'un mirall. A més  Dae Poep Sa Nim dona un ensenyament cada dia que envia per correu electrònic als centres i als estudiants que s’han subscrit a aquest servei. Durant els recessos al monastir també dona una visualització personalitzada per practicar durant la meditació de la nit.


Meditació

Ha canviat l'horari. Ara son els dimecres a les 7 quant el centre budista Yun Hwa Dharma Sah està obert al public per practicar la meditació al c/ Copèrnic, 52, 1er de Barcelona.Si us plau, poseu-vos en contacte amb el centre abans d'anar-hi. Més informació aquí: http://www.budismo-en-barcelona.org/Practica-Meditacion-Budista.htm





La pràctica del mantra

És un mantra d’energia. Per una banda funciona com tots els mantras per tranquilitzar la ment i, a més, funciona com una antena que conecta amb la mestre. A través d’aquesta linia de conexió Dae Poep Sa Nim envia energia en funció de quants mantras repetim cada dia. Per obtenir la connexió amb la mestre a través de la línia del mantra, s’ha de escriure al Monestir del Lotus a worldbuddhism@lotussangha.org i demanar-la.

www.lotussangha.org

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.