Barcelona, 1 de maig de 2014
Ahir al matí vaig trobar
aquestes paraules al meu cor, esperant que les escrigui:
Dins de pocs dies serà l'aniversari de Buda Shakyamuni. A mesura que aquesta
ocasió feliç es va aproximant, enguany, el meu pensament torna una i altra
vegada sobre la Reina Maya i l'efecte que la seva mort poc temps després de donar a llum va tenir sobre la vida del seu fill.
En el meu treball com a practicant de reconeixement de patrons somàtics amb el
Duggan/French Approach (DFA) i d'anàlisi de patrons arquetípics, tinc
l'oportunitat d'observar com els patrons generats per les condicions inicials
de les vides dels meus clients es manifesten a l’edat adulta. Atès que els
éssers humans naixem abans que la gestació sigui completa, aquesta continua en
la matriu de la família, com ho expressa el biòleg Adolph Portman. Durant el
primer any de vida, principalment es desenvolupa l'hemisferi dret del cervell.
Organitza la percepció sensorial i combina immenses quantitats de bits
d'informació sensorial per formar les imatges que es converteixen en el
material que fem servir per teixir la història de la nostra vida, fins i tot
abans de tenir paraules per associar significats amb les experiències
reflectides en aquestes imatges. Durant aquest període el sistema nerviós del
lactant continua en xarxa amb el de la seva mare. El nen o la nena depenen de
la capacitat de la mare de gestionar el flux de les seves pròpies sensacions
que l'ajuden a tenir cura del seu fill o filla de forma adequada.
Quan es dona una separació prematura de la mare a causa de malaltia, mort o
qualsevol altra circumstància, el sistema nerviós protegeix el lactant contra
l'impacte del trauma per assegurar la seva supervivència, aïllant els aspectes
intolerables de la pèrdua de connexió i mantenint-los per sota del llindar de
l'experiència conscient. Per dir-ho així, les parts de l'organisme ocupades per
aquestes sensacions intolerables no participen en el desenvolupament de la
resta de l'organisme i, d'aquesta manera, aquestes sensacions romanen per
sempre subjacents a les experiències i decisions durant la resta de la vida de
la persona. Més tard a la vida, tard o d'hora, afloraran d'una manera o altra, brindant a la
persona la possibilitat de treure-les del seu aïllament, de recuperar
l’accés a aquestes parts de l'organisme i d'integrar-les. Invariablement, això
s'experimenta com una cosa pertorbadora i els éssers humans tendim a voler
evitar-ho.
Una mestra budista va dir una vegada que, de nen, el Buda Shakyamuni havia estat
tranquil, molt estudiós i una mica trist. Sembla altament probable que la mort
de la Reina Maya pocs dies després de donar a llum el Príncep Shakyamuni tingui
a veure amb la seva decisió posterior de donar prioritat al seu desig de trobar
una solució al sofriment humà davant la seva vida com a hereu del tron.
El meu pare va ser separat de la seva mare durant els primers tres anys de la
seva vida, ja que ella va haver de ser hospitalitzada a causa de les
complicacions del part. El major desig del meu pare va ser el de poder estudiar
per convertir-se en ginecòleg o, si això no fos possible, en enginyer forestal,
perquè volia ajudar a assegurar que cap dona hagués de tenir un part tan
traumàtic com la seva mare i volia tenir cura de la natura. Però no va tenir la
fortalesa necessària per resistir-se al mandat del seu pare de fer-se càrrec
del negoci de la família, tal com el Príncep Shakyamuni ho havia aconseguit.
Però va educar la seva filla en la consciència de ser una amb la natura. I el
seu desig continua viu en ella. No perquè m'ho hagi inculcat d'alguna manera o
una altra; l'única cosa que em va dir mai sobre el que volia que fes era que
m'aclarís sobre què vull fer a la vida i que m'apliqués a trobar una manera de
dur-ho a terme. És una gran alegria per a mi que el meu treball com a
practicant de reconeixement de patrons somàtics amb el DFA i com a analista de
patrons arquetípics compleix el desig del meu pare, incloent el gran desig que
no va aconseguir dur a terme. Igualment agraïda em sento per l'exemple i els
ensenyaments del Buda Shakyamuni i de la mestra per la gran guia que suposen
per a la meva vida personal i professional.
Expliquen que el matí en què el Buda Shakyamuni va veure l'estrella matinal i
es va il·luminar, va resistir els assalts de Mara que va intentar distreure'l
del seu clar propòsit. Estic segura que les principals armes de Mara apuntaven
a activar el desig de fusió amb el cos femení omni-abastant, gravat al foc als
teixits del cos del Buda degut a la interrupció prematura de l'estat natural
d'estar en xarxa amb el cos de la mare que hauria durat un bon grapat d’anys després
de néixer, i el terror resultant d'aquesta disrupció. Però el Buda no es va
deixar arrossegar pel desig ni va retrocedir davant el terror, sinó que va
romandre tranquil·lament assegut, observant com les parts de la seva
experiència sensorial que van emergir de la foscor de l'inconscient es van anar
desplegant. D’aquesta manera va aconseguir una comprensió de la seva pròpia
naturalesa i la naturalesa humana en general. D'aquesta manera va recuperar
l'accés a l'experiència de sentir-se part del tot que s’havia interromput quan
la seva mare va morir, però aquesta vegada amb un sistema nerviós prou madur per
poder integrar les parts que s'havien quedat escindides. Va descobrir com
relacionar-se amb el tot de tal manera que, en comptes de patir, podria
enriquir-lo en totes les maneres al seu abast. Així va trobar vuitanta quatre
mil maneres d’explicar com reconèixer el patiment i les seves causes, d’ensenyar-nos
que és possible posar-hi fi i d’ensenyar-nos les vies per fer-ho.
Això és el que el meu pare hauria volgut. En la seva vida, el trauma de la
separació prematura de la seva mare des del 1928 fins al 1930 a Alemanya va ser
seguit per altres traumes resultants d'abusos de poder en l’àmbit personal i col·lectiu.
Amb tot va conèixer i estimar la meva mare. Soc el fruit d’aquest amor. La vida
sempre troba formes de resoldre les dificultats que troba pel camí i, així, els
traumes no resolts dels pares i dels avis van prendre forma en el meu cos per donar-me
a mi l’oportunitat de desenvolupar formes de resoldre-les o, potser millor dit,
dissoldre-les, en comptes de transmetre’ls.
Em sento veritablement afortunada de poder seguir els passos del Buda Shakyamuni.
En l'ocasió del seu aniversari, volgués expressar el meu més profund agraïment
per la mestra que em va guiar en aquest camí. Des del fons del meu cor vull donar
gràcies també a Annie B. Duggan i Janie French, per ensenyar-me el seu
enfocament del reconeixement de patrons somàtics, i a Michael Conforti, per ensenyar-me el seu enfocament d'anàlisi de patrons arquetípics.
De tots ells aprenc com relacionar-me amb el tot en una manera que, en comptes
de patir, m'ajuda a donar el millor de mi per enriquir-lo de totes les maneres
al meu abast.
Moltes gràcies a tots els meus mestres, als quals anomeno aquí i a aquells els noms
i les cares dels quals romanen en silenci al meu cor.
Moltes felicitats, Buda!
Sincerament,
Realitzar Flor - Brigitte
Hansmann
en anglès aquí - en alemany aquí - en castellà aquí