El 14, 15 i 16 de Març 2014 tindrem l'oportunitat de participar junts en el Recès Internacional de Budisme Social sota la supervisió i benedicció de la Matriarca Suprema Ji Kwang Dae Poep Sa Nim a l'hotel Playafels (Castelldefels).
Més informació a www.lotussangha.org
Inscripció: barcelonaretreat@lotussangha.org
Budisme Social: com ser clars i ajudar on faci falta
El mes d'agost passat la comunitat solidària BarcelonActua em va convidar a donar una xerrada sobre el budisme dins un cercle de xerrades "Els dimars a la fresca". Per mi va ser un gran honor i plaer poder parlar sobre aquest tema que considero d'un valor inconmensurable. Comparteixo l'esborrany d'aquesta xerrada aquí. Estic molt contenta perquè vaig arribar a dir gaire bé tot el que m'havia proposat i sense mirar la meva xuleta més que una sola vegada perque em faltava una paraula. Donat que pertanyo a la Denominació Yun Hwa de Budisme Social Mundial, vaig parlar sobre el budisme social i l'ensenyament de com ser clars per poder ajudar d'una forma eficaç.Les tres joies i la importància de la figura del Mestre
El Budisme Social
és una filosofia o religió de realització. El Buda Shakyamuni s’en va adonar de
que la vida és tota una. Tots els éssers vius formen part d’una mateixa cosa
que es manifesta en millons de formes diferentes. Es diu que Buda és l’absolut,
la veritat. I
a la persona que s’en adona de tota la envergadura de lo que és Buda, l’absolut,
la veritat se li diu Buda, com ara al príncep Siddharta, fill del rei de la família
Shakyamuni, qui es va despertar a aquesta veritat y per això se li diu Buda. Literalment,
la paraula Buda vol dir el que s’ha despertat. Al moment de la seva
il·luminació, el Buda va dir que ningú no voldria creure allò que va comprendre
i s’ho anava callar. Però els Deus i Budas i Bodisattvas de tots els temps
i universos varen venir a implorar-li que
ho ensenyés als sers humans per ajudar-los a sortir del
patiment.
És que per guanyar accés a la via que porta a la realització de la realitat
absoluta i veritable que és diu Buda, és necessari un guía. Encara que pot
haver moments de realització espontánia, per dur-la a terme a la vida de cada
dia, fa falta algú que t’ajuda a no caure a l’arrogància de creure’t especial
per haver tingut aquesta realització i a no perdre’t a la immensitat de l’espai
obert de la vacuitat que hi ha més enllà de les formes fixes creades per la
ment humana. Per això la figura del Mestre es considera una de les tres joies:
Buda, Dharma, Sangha. El Buda és lo absolut, la veritat. El Dharma
son els ensenyaments del Buda i els fenomens tal com apareixen i desapareixen.
La Sangha son el Mestre i la comunitat de persones que practiquen sota la guia
d’aquest mestre. Jo formo part de la Sangha del Lotus de Budisme Social
Mundial, sota la guía de la Suprema Matriarca Ji Kwang Dae Poep Sa Nim.
L’ajuda del mestres és inestimable per arribar a realitzar l’ensenyament a la pròpia
vida. Però tal com el dit que senyala la lluna no es la lluna, s’ha de realitzar,
vol dir adonar-se de què és en tota la seva envergadura i dur-ho a terme, dia a
dia, moment a moment.
El camí d’enmig
El pare del Buda
Shakyamuni volia que fos l’hereu del seu regne. El jove Príncep Siddharta tenia
una vida amb totes les amenitats imaginables. Mentre vivia al palau ni tant
sols tenia coneixement del patiment de la gent normal, el seu pare va intentar
mantenir-lo allunyat de qualsevol cosa que el pogués perturbar. Encara i així,
el fet que el Buda Shakyamuni va perdre la seva mare al cap de pocs dies de
néixer segurament deu haver comportat una sensació soterrada de patiment, per
més plaent que resultava la vida al palau. De jove adult, un dia va veure uns ancians
i aquesta visió el va impactar molt i el va portar a voler investigar més. Va
sortir del palau i va veure malalts i morts i volia comprendre què era la vida. No podia creure que
fos només néixer, envellir i morir. Va decidir que no podia continuar amb la
seva vida com fins a aquell moment. Havia d’entendre això que havia vist i
trobar una solució al malestar que ja no podia treure’s de dins. Va començar
una pràctica ascètica molt estricte, però al cap de sis anys va comprendre que
tant com el camí no podia anar pel luxe del palau, tampoc no podia anar per una
negació de la corporeitat de l’ascetisme. Havia d’anar pel mig.
Les Quatre Nobles Veritats
En aquell moment
va comprendre el que es diu les Quatre Nobles Veritats: És veritat que el
patiment existeix. És veritat que el patiment té una causa. És veritat que
aquesta causa es pot eliminar. És veritat que per eliminar-la cal practicar.
De patiments en hi ha vuit: néixer, envellir, caure mal·lalt, morir, no ser
com vols ser, no poder estar amb qui estimes, haver d’estar amb qui no
t’agrada, i en qualsevol moment pots perdre l’equilibri de les coses que
composen la teva existència. Tot això forma part de la condició humana. O
sigui, per tenir una vida humana has de passar per això tant sí com sí. La
causa del patiment és voler que les coses siguin diferents de com són. Si
reconeixes les coses com són t’hi pots orientar al respecte per trobar la forma
més beneficiosa, moment a moment, de relacionar-te amb el que passa conforme al
que la situació requereix. Aleshores, saps que gràcies al fet de que neixes
tens un cos i una vida. Adquereixes experiència i sabiesa amb els anys.
Comprens com protegir la
salut. I quant és l’hora de deixar anar el cos que ja no dóna
un bon rendiment, el deixes anar. Si no pots estar amb qui estimes, crees
situacions per celebrar la relació d’una manera en la que sí és possible. Si
has d’estar amb qui no t’agrada, puleixes les teves facultats socials. Si les
coses que composen la teva vida es desequilibren, aprofites per fer net i
trobar un equilibri nou. D’aquesta manera els vuit patiments no són patiments
sinó oportunitats.
Però els conceptes creats a partir de l’experiència viscuda ens impedeixen
de tenir una visió clara de les coses com son, perquè ignorem que només son
conceptes sino que creiem que són veritat. A partir d’un any d’edat
aproximadament, els éssers humans desenvolupem la consciència de “jo” i a
partir d’allà ens identifiquem amb aquest “jo” petit i prenem els conceptes que
aquest “jo” asocia amb les seves experiències com “la realitat”. Aquesta
realitat evidentment és subjectiva i cubreix en el millor dels casos certs
aspectes d’una realitat que és molt més ampla, inabarcable per aquest petit jo.
Dic en el millor dels casos perquè sovint aquest visió subjectiva de la
realitat és distorsionada i, enlloc d’aspectes de la realitat del moment
present, reflecteix només determinats aspectes de experiències viscudes per la
persona en el passat. La major part de la vida de les persones transcorre a
aquest nivel de consciència d’ésser que sent que ignora l’existència d’una
realitat objectiva, absoluta, veritable, més enllà de la seva experiència
subjectiva. Amb sort, de tant en tant hi ha moments il·luminats de sentir la
conexió amb el tot els quals destaquen sobre tot per la felicitat que
comporten. Durant aquels moments acostuma no haver-hi noció de jo, simplement
s’és. Per més que la felicitat d’aquest estat li agradi al petit jo, quant més
que s’afanyi a assolir-lo, tant més se li eludeix, perquè l’èmfasi és el que
“jo” vull. Com éssers sensibles que som tendim a aferrar-nos a les coses que
tenim, a insistir en la satifacció dels nostres desitjos i a rebutjar allò que
no ens agrada. Tot això crea les impureses i verins que obstrueixen la claritat
de la percepció.
Els tres verins
El tres verins
són el desig, l’odi i la ignorància. Voler
més i més d’allò que ens resulta agradable i rebutjar les coses que no ens son
grates són les principals condicions que creen patiment, perquè mai en tenim
prou i sempre existeixen coses que no ens agraden. La ignorància és creure que
la valoració que el petit jo fa de les seves percepcions són la realitat. En quant
alguna informació entra pels canals sensorials dels éssers sensibles que som,
distingim si ens agrada o no sense fer atenció a lo que aquesta informació per
sé senyala. Aleshores es cometen accions ignorants que fan mal als altres per
aconseguir més d’allò que es vol i evitar allò que no es vol. La persona que ho fa ignora que fa mal també
a ella mateixa, no sap que forma part del tot plegat, que la seva acció invariablement
tindrà uns efectes que tard o d’hora li arrivaran. Les accions que es basen en
la ignorància, la cobdícia i l’odi no tenen en compte el benestar del tot
plegat, sinó que apunten a obtenir aventatges a costa d’altres o fent mal a
algú. És impossible que arribin a bon port.
Donat que aquests verins són inherents a la natura dels éssers que senten,
el Buda va comparar la vida dominada per la natura d’ésser que sent a una casa
mig derruïda que se està cremant. El Buda fa servir tota mena de mitjans per
assolir que els seus fills, és a dir tots els éssers que senten, surtin d’aquesta
casa en flames i s’adonin de la bellesa i de l’esplendor del món del Buda, de
lo absolut, de la veritat, perquè més enllà de la natura d’ésser que sent, tots
els éssers tenen també la natura de Buda, la capacitat de despertar a la
realitat de lo absolut, la veritat.
Amb una percepció clara, quant la informació entra pels canals sensorials,
la qüestió si agrada o no té cap importància sinó que es tracta de
comprendre-la per poder respondre amb la saviesa necessària per poder ajudar on
faci falta i de la manera que calgui. En tot cas, la motivació dels propis
actes d’un Buda o bodhisattva és la d’ajudar enlloc de la satisfacció dels
desitjos i el rebuig a lo desagradable que en és el motor pels éssers que
senten.
La via del bodhisattva
Un bodhisattva és
una persona que en il·luminar-se ha fet el vot de tornar a néixer vida rere
vida per ajudar als altres a il·luminar-se també. Un cop que es té una visió
correcte de les coses com són, ja no té sentit voler alguna cosa a costa dels
altres. L’única intenció coherent amb aquesta visió és la d’ajudar als altres veure-ho
clar també i la de desenvolupar la saviesa necessària per poder fer-ho de forma
eficaç. Això porta automàticament a una conducta ètica: de mesurar les paraules
per dir les coses sense ferir i a parlar només quant és beneficiós i no fer-ho
quant fa mal, d’actuar de manera que beneficia als altres sense fer mal, i de guanyar-se la vida d’una
manera coherent amb aquesta valors. Per poder dur a terme aquestes formes a la
vida de cada dia fa falta un esforç a la justa mesura ( el camí del mig), una
disposició mental coherent amb tot lo anterior, és a dir de posar atenció per
mantenir la visió i intenció correctes, de parlar i actuar de forma correcte,
de guanyar-se la vida d’una forma correcte i d’esforçar-se tot lo que calgui.
Per mantenir aquesta disposició mental és important saber concentrar-se. Per
això a la via del bohisattva se li diu també la via òctuple. Son vuit aspectes
que han de ser correctes o coherents: la visió, la intenció, el discurs, l’acció,
el mitjà de vida, l’esforç, la disposició mental i la concentració. Per
assolir aquesta correcció i coherència practiquem.
Practicar i la pràctica
Hi ha moltes
formes diferents de pràctica segons la procedència geogràfica i històrica de la
Sangha i el llinatge dels mestres. La Suprema Matriarca de la Denominación Yun Hwa
de Budisme Social Mundial Ji Kwang Dae Poep Sa Nim posa l’èmfasi a la
convivència per practicar la via òctuple. Com eines fem servir la meditació,
una pràctica de mantra, uns exercicis de moviment i respiració, una alimentació
equilibrada i al menys un cop al dia riem una estona davant d'un mirall. A més Dae Poep Sa Nim dona un ensenyament cada dia
que envia per correu electrònic als centres i als estudiants que s’han subscrit
a aquest servei. Durant els recessos al monastir també dona una visualització
personalitzada per practicar durant la meditació de la nit.
Meditació
Ha canviat l'horari. Ara son els dimecres a les 7 quant el centre budista Yun Hwa Dharma Sah està obert al public per practicar la
meditació al c/ Copèrnic, 52, 1er de Barcelona.Si us plau, poseu-vos en contacte amb el centre abans d'anar-hi. Més informació aquí: http://www.budismo-en-barcelona.org/Practica-Meditacion-Budista.htm
La pràctica del mantra
És un mantra
d’energia. Per una banda funciona com tots els mantras per tranquilitzar la
ment i, a més, funciona com una antena que conecta amb la mestre. A través
d’aquesta linia de conexió Dae Poep Sa Nim envia energia en funció de quants
mantras repetim cada dia. Per obtenir la connexió amb la mestre a través de la
línia del mantra, s’ha de escriure al Monestir del Lotus a worldbuddhism@lotussangha.org i demanar-la.
www.lotussangha.org
www.lotussangha.org